Andorra: un dia com un altre…
Aquests darrers temps Hens tenen acostumats a grans tensions econòmiques que en aquests precisos instants estan provocant canvis per els quins no estem preparats. L’esser humà a basat gran part de la seva existència en els diners i sense aquest vehicle conductor en bona salut moltes famílies estan caient en una espiral de greus dificultats; no només econòmiques si no també socials i anímiques. La possibilitat de perdre la feina, o de veure disminuir perillosament els ingressos són ombres que planegen constantment damunt de les persones, famílies i empreses cada cop d’una manera més contundent, colpejant sempre els més indefensos . Aquest es el present, i sembla ser que no va per el camí de millorar, al menys a curt termini.
Per a més ‘inri’ la neu ha arribat tard i l’economia d’hivern que es la columna vertebral de aquest país comença a entrar en una situació preocupant amb la cadena de esdeveniments negatius que aquesta situació comporta. No cal dir que el sector hoteler, les pistes de esqui i tots els afluents econòmics que van lligats directa o indirectament a l’estació hivernal ja han començat a patir-n’hi les conseqüències; i al final de la cadena estan les famílies i cadascun els seus membres amb llurs histories amb les que podríem omplir molts i molts fulls en blanc.
Podem parlar també dels nostres botiguers i empresaris, tot i que el comerç el treball i la constància són la sang que corre per les seves venes ho estan passant malament. Per a ells ara més que mai tot es més difícil, més complex i més car. Observant els esdeveniments presents i futurs, amb una òptica i perspectiva positiva el que resta per venir es com a mínim preocupant.
Queda doncs palès que la nostra economia es fràgil i que la mala salut financera dels nostres veïns es propaga amb una facilitat immensa per les nostres terres. Si ells van bé nosaltres anem bé, si van malament nosaltres anem malament. ¿D’això no se’n diu anar a remolc?
Cal que Hens desmarquem, cal que anem una o dues o tres passes per davant dels nostres veïns i això no ho farem imitant els que ells fan o deixant-nos emportar per la sinergia dels esdeveniments. Em de fer les coses de una manera totalment diferent als demés. Es hora d’afrontar canvis estructurals de veritat.
Cercar solucions per trencar les estacionalitats i fins i tot en les actuals tal i com estan definides; creant noves branques de serveis i activitats que permetin que en casos com en el que ara ens trobem degut a una falta de neu, no hi hagi una falta de públic provocada per una mancança de atractiu en quantitat i qualitat de serveis i activitats; monopolitzats ara mateix per l’or blanc. Som mono direccionals, hem de ser multi direccionals.
Tenim un país amb moltes grans qualitats; però una de ben diferenciada: la seguretat. Si; hi ha persones que estan disposades a pagar molts diners per viure en un país segur i de serveis de altes prestacions. Cal pensar com podem arribar a elles i que els podem oferir per tal de que vinguin a Andorra. Però també cal trobar mitjans per fer que es quedin un cop ja estan aquí.
Tenim taxes encara raonables: hi han empreses i persones disposades en un marc fiscal i legal adient a invertir i crear riquesa en un país segur. La solució no es apujar les taxes, la solució es obrir el capital al 100% a les empreses estrangeres i aconseguir que s’instal·lin a Andorra. La solució passa per la creació de nous sectors econòmics i la remodelació dels ja existents. La obertura a la inversió estrangera a de ser total, potenciant el lloguer en vers la compra. A de fer-se de forma ràpida i incloent sectors com l’electricitat i la telefonia. Aquest punt es un fre que ja fa massa que lastra la nostra economia. Disminuir despesa està bé, però crear PIB es la clau per poder sortir airosos d’aquesta gran turbulència en la que estem immersos.
Professions lliberals: metges, advocats, enginyers, arquitectes i molts altres en un marc fiscal atractiu i segur, de bon grat vindran a desenvolupar la seva activitat a Andorra. Canviem de mentalitat: aquestes persones no són una competència envers als nostres professionals; si no un valor afegit per el nostre país i imans dels seus clients que aniran allà on ells vagin. No podem continuar amb una mentalitat tancada.
Especialització: Fem de Andorra un referent en la especialització medica en disciplines concretes. Per molt increïble que us sembli a Andorra encara no es reconeixen certes especialitats mediques que en els països veïns fa anys que són usuals. Fem de Andorra un país de serveis singulars i de valor afegit oferint a les empreses tecnològiques i concretament als seus departaments de I+D condicions excepcionals. Algú fa temps es va riure quan vaig dir això, doncs mireu la inversió anyal en diners i capital humà que es fa només a Suïssa per part de les multinacionals establertes en aquell país i se us obriran els ulls com a plats.
Internet i programaris: Creem un marc fiscal atractiu per empreses internacionals de desenvolupament i creació de programaris així com de comerç electrònic.
Turisme: tant al hivern com a l’estiu tenim potencial per oferir i crear noves activitats que siguin claus en la captació i fidelització del públic. Oferim exempcions fiscals determinades (sense trampa ni cartró) als empresaris que vulguin invertir i apostar per la creació de noves empreses de serveis turístics locals.
Banca: la banca del nostre país es solida i un refugi clau per a inversors que busquen la fiabilitat i la seguretat tant de la entitat financera on tenen els seus estalvis com la dels seus dipòsits: Em de recolzar la banca i escoltar quines necessitats a llarg i curt terme tindran per mantindre i augmentar els seus clients.
Tenim un país petit en el que les decisions i les aplicacions de les mateixes es poden fer de forma rapida i senzilla si existeix la voluntat de fer-les.
Si cadascú de nosaltres fa propostes farem que demà no sigui un dia com un altre. Perquè demà iniciaríem un nou punt de partida a una sèrie de projectes amb planificació de futur que entre tots haurem construït. Ens podem equivocar; cert; però si ho fem serà de poc ja que la resta serà un encert.
··|Artur Homs···>> 